Capità de iot

ESCOLA NÀUTICA GIRONA
Precio

Precio a consultar

Govern d’embarcacions d’esbarjo sense CAP LÍMIT qualsevol que sigui la potència del motor i les característiques de l’embarcació

Requisitos

Tenir 18 anys i estar en possesió del títol de Patró de Iot.
Aprovar l’examen teòric corresponent.
Aprovar l’examen pràctic o acreditar la realització de les practiques bàsiques de seguretat i navegació a motor (50 hores).
Realitzar les pr

Impartición

Curso en Girona

Sedes

Girona

Temario completo de este curso

Temari

1. Astronomia i navegació.

1.1 Esfera celeste. Línies principals que es tenen en compte de l’esfera celeste. Línia vertical o zènit. Nadir.

Horitzó racional o vertader. Diferents classes d’horitzons. Semicercle vertical. Almucantarat. Eix del món o línies

dels pols: pol elevat i pol enfonsat. Equador celeste. Meridians celestes. Meridians del lloc: superior i inferior.

Meridià zero o primer meridià. Paral·lels. Línies vertaderes N S i E W. Vertical primari.

1.2 Coordenades celestes dels astres. Coordenades horitzontals: altura i azimut. Diferents formes de comptar

l’azimut. Distància cenital. Amplitud.

Coordenades horàries. Declinació i horari. Angle en el pol. Distància polar o codeclinació. Diferència ascensional.

Estudi del moviment aparent del Sol. Eclíptica.

Coordenades uranogràfiques equatorials. Declinació i ascensió recta. Angle sideri.

Òrbita que descriu la Terra al voltant del Sol. Zones. Climes. Estacions.

1.3 Triangle de posició: els seus elements.

1.4 Moviment aparent dels astres. Generalitats. Arc diürn i arc nocturn. Orto i ocàs. Pas dels astres pel meridià

superior i inferior del lloc.

1.5 La Lluna. Fases de la Lluna.

1.6 Les estrelles. Enfilacions per a trobar les estrelles principals a partir de la constel·lació de l’Óssa Major. Ídem

d’Orió. Ídem d’Escorpí. Ídem del quadrat de Pegàs. Ídem de la Creu del Sud. Catàlegs i planisferis.

1.7 Temps universal. Diferència d’hora entre dos llocs. Hora reduïda. Fusos horaris. Hora legal. Hora oficial.

Relació entre l’hora civil de Greenwich, l’hora civil del lloc i l’hora legal. Hora cronòmetre en un rellotge digital de

24 hores ajustat a Greenwich. Concepte d’estat absolut i moviment. Data del meridià de 180°. Línia internacional

de canvi de data.

1.8 Almanac nàutic: descripció de l’almanac. Un cop coneguda l’hora de TU, càlcul de l’horari del Sol a

Greenwich i la seva declinació. Ídem pel planeta i les estrelles. Pas d’horari en GW a horari del lloc i viceversa.

Càlcul de l’hora de pas del Sol pel meridià del lloc. Ídem de planetes i estrelles. Casos particulars d’aquests

problemes.

Càlcul de les hores de sortida i de posta del Sol amb l’almanac. Crepuscles.

Sextant. Descripció. Lectura de la seva graduació. Correcció d’índex: diferents maneres de calcular-la.

Observació de l’altura d’un astre amb el sextant: Sol, planeta o estrella. Cas particular de l’altura meridiana.

Correcció de les altures observades.

1.9 Reconeixement d’astres. Cas particular de l’astre en el meridià superior o inferior, o en les seves proximitats.

Taules que faciliten el reconeixement dels astres. Identificadors d’astres.

1.10 Projeccions. Projeccions usades a la marina. Idea de la projecció mercatoriana. Escala de les cartes.

Classificació segons l’escala. Portolans. Cartes en blanc.

1.11 Recta d’altura: els seus determinants. Casos particulars de la recta d’altura. Latitud per altura meridiana d’un

astre. Latitud per altura de l’estel polar. Utilitat d’una sola recta d’altura. Trasllat d’una recta de altura.

1.12 Situació per rectes d’altura: situació per dues rectes d’altura simultànies. Situació per dues rectes i tres

d’altura no simultànies. Càlcul de l’interval fins al pas d’un astre pel meridià del vaixell en moviment.

1.13 Derrota loxodròmica. Equació de la loxodròmica. Càlcul del problema directe i invers de l’estima.

1.14 Concepte i càlcul de la derrota ortodròmica.

1.15 Cinemàtica. Generalitats. Moviment absolut i relatiu. Triangle de velocitats. Rosa de maniobra. Estudi del

moviment relatiu d’un altre vaixell. Trobar el rumb i la velocitat d’un altre vaixell quan es coneix el seu moviment

relatiu.

Abastar a un vaixell en el menor temps possible. Ídem sense variar el rumb propi. Ídem en un temps determinat.

Donar rumb per a passar o col·locar-se a una distància determinada d’un altre vaixell. Cinemàtica radar.

1.16 Magnetisme terrestre. Elements magnètics terrestres. Distribució.

1.17 Desviament de l’agulla magnètica. Causes que el produeixen. Camps magnètics que actuen sobre l’agulla a

bord. Càlcul de l’azimut vertader de l’estel polar mitjançant l’almanac nàutic.

1.18 El radar. Fonaments del radar. Descripció i funcionament. Interpretació de la pantalla. Marcacions i

demores. Medició de distàncies. Zones d’ombra. Ecos falsos. Radar de moviment vertader. Ús pràctic.

1.19 Navegació amb posicionador: GPS. Generalitats, descripció i funcionament.

1.20 Publicacions nàutiques: llibres de corrents. Organització de la derrota. .

2. Meteorologia i oceanografia.

2.1 L’atmosfera: composició.

2.2 Pressió. Formacions isobàriques principals i secundàries. Variacions de la pressió atmosfèrica.

2.3 Temperatura. La temperatura en l’atmosfera. Temperatura de l’aire. Variació amb l’altura.

2.4 Humitat. Humitat relativa. Higròmetre. Psicròmetre. Canvis d’estat de l’aigua. Condensació. Punt de rosada.

2.5 Núvols. Classificació dels núvols. Nuvolositat. Visibilitat.

2.6 Precipitacions. Classificació i previsió.

2.7 Formes tempestuoses. Xàfecs. Ruixats. Tornados. Fenòmens elèctrics, acústics i òptics.

2.8 Vents. Sistemes generals de vents. Distribució de pressions i vents. Alisis i vents generals de l’oest. Calmes

equatorials. Calmes tropicals. Vents polars. Monsons.

2.9 Masses d’aire. Fronts. Masses d’aire, classificació. Cicle de vida de les masses d’aire. Fronts freds i càlids:

variables meteorològiques.

2.10 Borrasques i anticiclons. Borrasca tipus. Cicle de vida de les borrasques. Anticiclons, tàlvegs i falques.

Temps associat. Borrasques extratropicals: formació, desenvolupament i desaparició.

2.11 Ciclons tropicals. Formació, trajectòria i cicle de vida. Semicercle perillós i semicercle manejable. Forma de

maniobrar als ciclons.

2.12 Cartes i butlletins meteorològics. Predicció: informes i butlletins meteorològics internacionals, generals i

locals. Zones de previsió meteorològica. Interpretació elemental d’una carta meteorològica.

2.13 Corrents marins. Causes dels corrents marins. Formació. Corrents de marea. Classificació dels corrents.

Contracorrents. Principals corrents del món. Corrent del Golf: influència en les costes espanyoles.

2.14 Onades: formació d’onades. Característiques de les onades. Mar de vent i mar de fons.

2.15 Gels flotants. Origen, límits i tipus. Èpoques i llocs on són més freqüents. Navegació en zona de gel.

3. Teoria del vaixell.

3.1 L’estabilitat estàtica transversal.

3.1.1 Estabilitat: definició i classificació.

3.1.2 Casos d’equilibri.

3.1.3 Estabilitat inicial: concepte i càlcul del moment del parell d’estabilitat.

3.1.4 Criteris d’estabilitat: concepte.

3.1.5 Per a grans inclinacions. Càlcul i traçada de la corba de braços adreçants.

3.1.6 Efecte sobre l’estabilitat transversal de l’aigua embarcada sobre coberta.

3.1.7 Període de balanç: relació amb l’estabilitat inicial; vaixells tous i durs.

3.1.8 Sincronisme transversal: concepte i manera d’evitar-lo.

3.1.9 Sincronisme longitudinal, conseqüències i maneres d’evitar-lo.

3.2 Corba d’estabilitat estàtica transversal.

3.2.1 Càlcul de la corba d’estabilitat estàtica transversal.

3.2.2 Elements més importants de la corba.

3.2.3 Importància de l’angle límit d’estabilitat estàtica i del valor del braç màxim adreçant.

3.2.4 Importància de la mànega i del franc bord sobre l’estabilitat.

3.2.5 Concepte i ús de les corbes hidrostàtiques.

3.3 Estabilitat dinàmica.

3.3.1 Concepte i càlcul de l’estabilitat dinàmica i la seva importància.

3.3.2 Acció del vent sobre l’obra morta.

3.3.3 Parell escorant a causa al vent.

3.3.4 Angle màxim, pràctic i teòric d’escora produït pel vent.

3.4 Estabilitat estàtica longitudinal. Canvi de l’assentament per trasllat, càrrega o descàrrega de pesos. Moment

d’assentament unitari.

3.5 Superfícies lliures. Efectes sobre l’estabilitat estàtica transversal. Càlcul de la correcció per superfícies lliures.

3.6 Encallada i entrada en dic.

3.6.1 Operacions a realitzar per a quedar lliure de l’encallada.

3.6.2 Calats i escora per a entrar en dic.

3.7 Resistències.

3.7.1 Resistències que s’oposen al moviment.

3.7.2 Efecte dels apèndixs i de l‘estat de neteja del buc.

3.7.3 Resistència a causa de l’estat de la mar.

3.7.4 Resistència a causa de fons baixos i de canals.

3.8 Prevenció de la contaminació marítima: annexos I, IV i V del Conveni internacional per a prevenir la

contaminació pels vaixells (MARPOL). Règim de descàrregues i de vessaments al mar de les embarcacions

d’esbarjo segons l’Ordre FOM/1144/2003, de 28 d’abril. Règim de lliurament de deixalles generades per les

embarcacions d’esbarjo segons el Reial decret 1381/2002, de 20 de desembre. Pla d’emergència de

contaminació marina per encallada o abordatge.

3.9 Seguretat marítima: Règim d’equips de seguretat, de salvament, contra incendis i de navegació de les

embarcacions d’esbarjo segons l’Ordre FOM/1144/2003, de 28 d’abril.

4. Anglès.

4.1 Coneixements suficients d’anglès per a la traducció directa de publicacions nàutiques en anglès.

4.2 Recepció i transmissió de missatges utilitzant els capítols “Introducció”, “Generalitats, Part A, Part B: B1 i B2”

de l’ Phrases de l’OMI.

5. Radiocomunicacions.

5.1 Expressions i definicions utilitzades en les radiocomunicacions.

5.2 Freqüències de ràdio. Concepte de freqüència, canal de ràdio i longitud d’ona. Espectre radioelèctric.

Diferents tipus de propagació de les ones. Tipus de modulació i classes d’emissió. Freqüències

radiotelefòniques, de TSD i d’INMARSAT utilitzades per a les comunicacions de socors, urgència i seguretat en

l’SMSSM i per a la correspondència pública. Bateries per a equips de ràdio. Cures i manteniment bàsic.

5.3 Disposicions relatives als serveis marítims. Nomenclatura de dates i d’hores. Mesures contra les

interferències. Proves. Secret de les comunicacions. Ordre de prioritat de les comunicacions. Identificació de les

estacions. Formació dels distintius de trucada i dels números d’identificació del servei mòbil marítim.

5.4 Procediments operacionals de correspondència pública.

5.5 L’SMSSM. Concepte bàsic i funcions. Planificació i introducció del sistema. Zona de navegació 1 i la seva

relació amb les zones marítimes A1, A2, A3 i A4, segons que les defineix l’article 4 del Reial decret 1185/2006,

de 16 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament que regula les radiocomunicacions marítimes dels vaixells civils

espanyols. Mitjans de comunicació utilitzats. Serveis terrestres de curt, mitjà i llarg abast. Serveis per satèl·lit. LA

TSD: concepte bàsic.

5.6 Procediments operacionals per a comunicacions de socors, urgència i seguretat a l’SMSSM en VHF, MF, HF

i INMARSAT. Transmissió i retransmissió d’alertes, de missatges, d’avisos de recepció i de trànsits de socors.

Cancel·lació d’una alerta de socors involuntària. Comunicacions per a la coordinació de les operacions de

recerca i salvament. Comunicacions en el lloc del sinistre. Senyals de localització. Difusió d’informació de

seguretat marítima. Comunicacions generals. Comunicacions pont a pont. Prova dels equips usat per a socors i

seguretat.

5.7 El sistema INMARSAT. Concepte general del sistema. El segment espacial. Tipus d’estacions de vaixell. El

sistema de trucada a grups (LIG).

5.8 El sistema NAVTEX. Concepte general i configuració del sistema. Tipus de missatges. Hores d’emissió.

Estacions NAVTEX nacionals.

5.9 El sistema COSPAS-SARSAT. Concepte general i configuració del sistema. Modes de cobertura.

5.10 Subsistemes del SMSSM. Radiobalises de 406 MHz, VHF portàtils, contestadors de radar i receptors

NAVTEX.

5.11 Centres de comunicacions radiomarítimes (CCR´s) i centres coordinadors de salvament marítim (CRCR's).

El servei radiomèdic.

5.12 Disposicions radioelèctriques per a les embarcacions d’esbarjo. Inspeccions. Certificats. Llicències d’estació

de vaixell i altres documents de servei. Instal·lacions d’equips

Ver más